La STS de 27 de novembre 2024 ha resolt que el temps que els treballadors dediquen als desplaçaments diaris entre el seu domicili i el domicili del primer client i, al final de la jornada diària, el de tornada des que se'n van del domicili de l'últim client fins que tornen al seu domicili particular, com a regla general,  no té la consideració de temps de treball efectiu a efectes remuneratoris.

Es va concloure que no concorrien les circumstàncies específiques de la sentència del TJUE de l'Assumpte TYCO, ja que "l'empresa no havia tancat les oficines obertes en diferents províncies, com en el cas Tyco, ni hi havia adscrit a tots els treballadors a les oficines centrals ni es va provar que els treballadors haguessin d'efectuar desplaçaments de fins a 100 quilòmetres; tampoc existia un concepte de comparació respecte d' altres treballadors de la mateixa empresa que estiguessin percebent la retribució corresponent a aquests desplaçaments sense raons objectives i proporcionades que justifiquessin la diferència de tracte; ni hi havia hagut un canvi en la prestació de serveis de l'empresa, de manera que anteriorment l'ocupador considerés temps de treball el desplaçament dels seus treballadors".

Recentment, la STS de 21 d'abril 2025, també respecte a una empresa d'ascensors, ha afirmat que "el fet que l'empresa hagi reconegut com a temps de treball, a efectes de jornada i retributius, el temps invertit pels treballadors per desplaçar-se des del seu domicili particular al del primer client a començar la jornada no és determinant per concloure que,  també ho és l'invertit per desplaçar-se des de l'últim client al seu domicili en finalitzar la jornada, ja que no consten acreditats elements fàctics que determinin en quines condicions presten els seus serveis en anar i en tornar de la seva feina i, al mateix temps, tampoc s'acrediten raons excepcionals que justifiquin l'alteració de la regla general,  com podrien ser les circumstàncies en les quals s'organitza el treball per l'empresari, les concretes instruccions rebudes pel treballador durant els seus desplaçaments o al llarg de la jornada o la manera com es fixa la ruta com s'esdevenia en el cas Tyco, en el qual a causa del tancament de les oficines provincials de l'empresa,  els treballadors «van perdre la possibilitat de determinar lliurement la distància que separa el seu domicili del lloc habitual d'inici i fi de la seva jornada laboral» el que va portar com a conseqüència «que no poden estar obligats a assumir el cost de la decisió del seu empresari de suprimir aquestes oficines».

Tampoc s'entén com a temps de treball en la doctrina judicial, el temps invertit per un conductor d'una grua, segons STJS Navarra de data 30 de maig de 2024, durant els període de guàrdia localitzada, sense restricció de moviments i activitats que s'estableixen jurisprudencialment per assimilar la seva situació a la de temps efectiu de treball,  ni concorren en aquelles les exigències de resposta immediata exigides per tenir aquesta consideració.

Tampoc, en virtut de STSJ de Catalunya de 23 de novembre de 2023, el temps que empra una cuidadora en el domicili del client, amb pernoctació en l'habitatge i quedant acreditades 27 hores setmanals de disponibilitat. La sentència estableix que, "quan es pacta la pernocta del treballador en el domicili de l'assistit, que passa a ser també el seu domicili habitual, no ha de significar que en determinades franges horàries o forquilles, les 24 hores del dia, el treballador es trobi a disposició de l'ocupador (...). La simple pernocta en el domicili del client no veta o impedeix la facultat de la treballadora per organitzar de forma autònoma els seus temps per atendre els seus assumptes particulars". De manera que, confirmant el criteri de la instància, després de valorar la prova practicada, conclou que «només a 27 hores setmanals acompanyava l'exigència de disponibilitat i només estan per sobre de la jornada ordinària».

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Com la majoria de vosaltres coneixeu, ens trobem immersos en la negociació dels diferents convenis en què la UPM té potestat negociadora, que afecten la indústria i el comerç del metall al nostre territori.

En tots ells, la negociació s'està duent a terme dins dels límits establerts per les lleis laborals o altres normatives rellevants, amb lliurament a l'inici per ambdues parts de pretensions, d'una banda, plasmades en la plataforma sindical i, de l'altra, en la proposta empresarial, referits a la negociació sobre salaris, condicions i jornada laboral, beneficis addicionals i dies lliures, entre altres pretensions, que interessen a la part social.

No és cert que, per la part empresarial, es pretenguin eliminar del conveni col·lectiu els permisos retribuïts, que ja estan recollits en l'Estatut dels Treballadors (ET) i que no són objecte de negociació per les parts legitimades en la mesa negociadora, havent de recollir en el conveni col·lectiu únicament les millores sobre el que estableix l'ET,  el contrari pot portar a confusions. En última instància, haurem de diferenciar uns i altres. Tampoc és cert que es vulgui ampliar la flexibilitat, únicament adequar els desajustos temporals d'ocupació, derivats de l'absència de persones treballadores, a conseqüència de situacions de malaltia, accions, permisos i llicències.

Entenem hem de parlar de productivitat, així com d'absentisme en el conveni, havent indicat en la nostra plataforma que no computaran a efectes de quantificació determinades qüestions, degudament justificades, en les quals ambdues parts hem d'assolir un acord, com ha ocorregut en altres convenis. Hem d'afavorir el sentit de pertinença, compromís i lleialtat de les persones treballadores al sector, havent de tenir en compte el necessari control de costos, per tal de negociar augments salarials sostenibles o beneficis que no comprometin la viabilitat financera de les empreses del sector, que va des de la micro a la gran empresa.

El mes de juliol, continuarem amb les taules de negociació dels diferents convenis, en espera d’assolir acords per a ambdues parts, tenint programades dates de pròximes reunions amb sindicats, els dies 1 de juliol (conveni d'indústria siderometal·lúrgica de Barcelona), el dia 9 de juliol (conveni de comerç del metall de Barcelona) i el dia 16 de juliol (conveni de la indústria metal·logràfica de Catalunya),  interessats també a assolir un aviat acord en el Conveni Estatal del Metall.

Els mantindrem informats de qualsevol novetat que hi pugui haver sobre aquest o altres temes.

Atentament,

Juan Pedro Huertas González

Director Departament Jurídic i Relacions Laborals de la UPM