Blog
May 30

Una sentència sobre el contracte a temps parcial que pot marcar un precedent

L’Advocat i Cap del Departament de Relacions Laborals de la UPM, Juan Pedro Huertas, ens apropa una sentència que pot crear jurisprudència sobre el contracte a temps parcial. Aquesta dictamina la inexistència de requisits en càcul del percentatge de càrrega de treball parcial en relació amb la càrrega a temps complet. Ho analitzem i us oferim el text íntegre en català i castellà per si és del vostre interès compartir-lo.


CONTRACTE A TEMPS PARCIAL

INEXISTÈNCIA DE REQUISITS EN CÀLCUL PERCENTATGE CÀRREGA TREBALL PARCIAL EN RELACIÓ AMB CÀRREGA A TEMPS COMPLET

En sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europeu (TJUE), de data 5 de maig de 2022, es resol el procediment prejudicial plantejat en matèria de contractes a temps parcial, en relació al que disposen les diferents Directives Europees i la interpretació que correspon de l’Acord Marc de sobre el treball a temps parcial, [1]  quant a possible imposició de càlcul a l’ empresari que contracta un treballador a temps parcial.

En el cas d’actuacions, referit en aquest cas a un membre del personal acadèmic que imparteix les seves funcions docents a temps parcial (que entenc podria aplicar-se a altres casos), consta que durant l’any 2028, la càrrega docent a temps parcial de la persona treballadora era de 165 hores lectives repartides entre dues facultats, que va correspondre,  respectivament, al 50 % i al 10 % d’una càrrega docent a temps complet, mentre que la contractació proposada per a l’any 2009 es referia a 135 hores lectives, la qual cosa corresponia al 15 % de la càrrega docent a temps complet en la primera facultat i al 5 % en la segona. D’això se’n desprèn que, per a l’any 2008, 165 hores lectives constituïen una càrrega docent equivalent al 60 % de la càrrega docent a temps complet, mentre que, per a l’any 2009, 135 hores lectives només constituïen el 20 % d’una càrrega docent a temps complet, sense que l’elevada disminució d’aquest percentatge respecte de la reducció,  més relativa, del nombre d’ hores lectives estigui basada en criteris objectius.

En aquest cas, reformulada la qüestió prejudicial pel TJUE, es recorda en primer lloc que la clàusula 3, apartat 1, de l’Acord Marc sobre el treball a temps parcial defineix el «treballador a temps parcial» com: «un treballador assalariat la jornada normal de treball del qual, calculada sobre una base setmanal o com a mitjana d’un període d’ocupació de fins a un màxim d’un any,  tingui una durada inferior a la d’ un treballador a temps complet comparable».

Tanmateix, ni aquesta disposició ni cap altra de l’ Acord Marc sobre el treball a temps parcial preveuen requisits, tampoc regulen la manera, relativa al càlcul del percentatge que representa la càrrega de treball d’ un treballador a temps parcial en relació amb la càrrega de treball d’ un treballador a temps complet que es trobi en una situació comparable.

Per tot això, es resol que no s’ imposa a l’ empresari que contracta un treballador a temps parcial cap requisit quant al mode de càlcul del percentatge que representa aquesta càrrega a temps parcial en relació amb una càrrega a temps complet comparable.

 

[1] Acord Marc sobre el treball a temps parcial, celebrat el 6 de juny de 1997 i que figura a l’annex de la Directiva 97/81, en la seva versió modificada per la Directiva 98/23.


CONTRATO A TIEMPO PARCIAL.

INEXISTENCIA DE REQUISITOS EN CALCULO PORCENTAJE CARGA TRABAJO PARCIAL EN RELACIÓN CON CARGA A TIEMPO COMPLETO

En sentencia de Tribunal de Justicia de la Unión Europeo (TJUE), de fecha 5 de mayo de 2022, se resuelve el procedimiento prejudicial planteado en materia de contratos a tiempo parcial, en relación a lo dispuesto en las diferentes Directivas Europeas y la interpretación que corresponde del Acuerdo Marco[1] de sobre el trabajo a tiempo parcial,  en cuanto a posible imposición de cálculo al empresario que contrata a un trabajador a tiempo parcial.

En el caso de autos, referido en este caso a un miembro del personal académico que imparte sus funciones docentes a tiempo parcial (que entiendo podría aplicarse a otros casos), consta que durante el año 2028, la carga docente a tiempo parcial de la persona trabajadora era de 165 horas lectivas repartidas entre dos facultades, que correspondió, respectivamente, al 50 % y al 10 % de una carga docente a tiempo completo, mientras que la contratación propuesta para el año 2009 se refería a 135 horas lectivas, lo que correspondía al 15 % de la carga docente a tiempo completo en la primera facultad y al 5 % en la segunda. De ello se desprende que, para el año 2008, 165 horas lectivas constituían una carga docente equivalente al 60 % de la carga docente a tiempo completo, mientras que, para el año 2009, 135 horas lectivas solo constituían el 20 % de una carga docente a tiempo completo, sin que la elevada disminución de ese porcentaje respecto de la reducción, más relativa, del número de horas lectivas esté basada en criterios objetivos.

En este caso, reformulada la cuestión prejudicial por el TJUE, se recuerda en primer lugar que la cláusula 3, apartado 1, del Acuerdo Marco sobre el trabajo a tiempo parcial define al «trabajador a tiempo parcial» como: «un trabajador asalariado cuya jornada normal de trabajo, calculada sobre una base semanal o como media de un período de empleo de hasta un máximo de un año, tenga una duración inferior a la de un trabajador a tiempo completo comparable».

Sin embargo, ni esta disposición ni ninguna otra del Acuerdo Marco sobre el trabajo a tiempo parcial prevén requisitos, tampoco regulan el modo, relativo al cálculo del porcentaje que representa la carga de trabajo de un trabajador a tiempo parcial en relación con la carga de trabajo de un trabajador a tiempo completo que se encuentre en una situación comparable.

Por todo ello, se resuelve que no se impone al empresario que contrata a un trabajador a tiempo parcial ningún requisito en cuanto al modo de cálculo del porcentaje que representa esa carga a tiempo parcial en relación con una carga a tiempo completo comparable.

[1] Acuerdo Marco sobre el trabajo a tiempo parcial, celebrado el 6 de junio de 1997 y que figura en el anexo de la Directiva 97/81, en su versión modificada por la Directiva 98/23.

 

MÉS INFORMACIÓ, CURIA EUROPA

X