L’entrevista del mes de febrer la dediquem a Rosa Fiol, actual Vicepresidenta de la UPM. Amb més de 15 anys de responsabilitats a empreses familiars i diversos projectes empresarials amb altres socis, actualment també és Vicepresidenta Executiva d’AEBALL, Associació Empresarial de L’Hospitalet i Baix Llobregat i de la UPMBALL, Unió Patronal Metal·lúrgica de L’Hospitalet i Barcelona, entitats de les que està al capdavant des del 1990.
També és Directora del Fòrum Empresarial del Llobregat i Vicepresidenta d’AEMES SMART, Associació d’Empreses de Mobilitat, Entorn Sostenible i Smart. En paral·lel té diferents càrrecs a entitats del món empresarial: Membre de la Junta Directiva de Foment del TREBALL i de CONFEMETAL, Vocal de la Mútua Intercomarcal, Vicepresidència del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona en representació de les organitzacions empresarials i Presidència de la seva Comissió de Formació, Vicepresidència a ACACER, Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació.
I és membre del Consell de Direcció del SOC, membre del Consell General i Comitè Executiu del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i Membre de la Comissió Executiva Territorial del Servei Públic dOcupació Estatal. Membre de Consells d’Administració a diferents organismes i entitats.
Per què és tan important tenir una UPM forta i unida?
És el principal sector industrial de Catalunya, una de les principals riqueses que tenim i en aquests moments, el metall supera el tèxtil.
Per tant, quins deures ha fet el metall per ser capdavanter?
Sense entre en comparacions, nosaltres som un sector amb una gran inversió en maquinària, el nostre personal és molt qualificat i estem molt internacionalitzats. A més, per damunt de tot, som molt innovadors, però també fabriquem des de fa anys amb uns estàndards de qualitat molt elevats. És un sector que es coneix molt poc perquè, a la vegada, és molt ampli. La gent coneix una activitat com l’automoció, però d’altres no. I com diu el nostre president Jaume Roura, des de que ens aixequem fins que ens n’anem a dormir tot és metall: quan fem el cafè, quan agafem la moto, etc.
Amb els convenis tancats, quina valoració en fa?
Com sempre, les negociacions col·lectives amb els sindicats, resulta un tema molt complexe i l’idoni és que cap de les dues parts quedin satisfetes. Per què? Significa que ambdues hem renunciat per arribar a una entesa. Si parles amb sindicats, també et diran que no estan contents amb tot allò que s’ha signat. I per la nostra banda, també es pot pensar que amb el context actual, no són convenis adequats a les circumstàncies. Al final, és un conveni que ha participat tothom i tota la taula de negociació, també amb les reunions que es van celebrar al Departament de Treball. Que es paga un preu? Sí, però a la vida res és gratuït. El conveni no és el de la UPM, és el de tots, perquè tots hem participat i, per tant, tots som corresponsables.
I mirant el 2023, com es preveu econòmicament?
Amb tota sinceritat, el sector del metall que és eminentment industrial i molt responsable, està fent un gran esforç des de la pandèmia derivada de la covid. I ara, estem tenint moltes crisis a la vegada. Fa just un any que ens vam despertar amb una guerra, la d’Ucraïna, a la cantonada. I en paral·lel, unes altres crisis, des de l’energètica fins al dèficit de microcomponents, els preus disparats, etc. Ara què passa? Sembla que algunes coses es normalitzen i altres empitjoren. L’empresariat metal·lúrgic està ple d’incerteses, no pel seu negoci sinó pel seu entorn. I tot plegat produeix un gran desgast. Hem de tenir una gran admiració per qualsevol empresari que cada dia obre la persiana, malgrat patir totes les conseqüències i assolir el risc del seu propi negoci.
Però de crisis com aquesta ja n’ha viscut abans…
No, estic en l’àmbit del treball des de l’any 1975 i això és inèdit. Les crisis econòmiques sempre és qüestió d’esperar i després se superen. Aquesta no perquè és absolutament incontrolable i tot es va multiplicant i cada setmana és diferent a l’anterior.
El concepte de policrisis que s’ha citat en la darrera trobada de Davos…
Exacte. Al final es demostra la importància de qui està al capdavant de les empreses per no decaure davant de tantes dificultats. Hauríem de tenir un reconeixement social i de justícia per a totes aquestes persones ja que, en aquests moments, sembla que l’únic que està tirant endavant és el món empresarial. Perquè en l’àmbit polític estem veient autèntics desastres on es prioritzen interessos personals. La figura de l’empresari hauria de ser reconeguda.
Per acabar, quins reptes s’ha de marcar la UPM en els propers temps?
Ara la UPM ens ha donat uns convenis on poder estar tranquils fins a finals del 2023. Això que pot semblar un fet aïllat té moltes derivades i les indústriques podran calcular les seves despeses des de l’1 de gener. I per nosaltres això és molt important. A partir d’aquí, què m’agradaria? Doncs si fos possible que la gent conegués i ens valorés més com a sector perquè som molt grans i importants.
