El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez, dins el Congrés Anual de l'Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social, amb data 29 de maig, ha manifestat que confia que l'acord per reduir la jornada laboral sigui "el més ràpid possible" perquè durant aquest any es baixi a 38 hores i a 37,5 hores el 2025, "incrementant el benestar i la productivitat" en les empreses.
Amb data 30 de maig de 2024, s'ha convocat per part de Yolanda Díaz, Ministra de Treball, una reunió marcada per la tensió existent entre CEOE, CEPYME, les centrals sindicals i el Ministeri, tenint en compte la ignorància que s'està fent al diàleg social a l'hora d'aprovar decisions de tant calat com la prevalença dels convenis col·lectius autonòmics, sobre els estatals i sectorials.
Convé recordar que la durada legal de la jornada és la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball, dins els marges que permet la normativa.
Així, segons el que disposa l'article 34.1 de l'Estatut del Treballador, la durada màxima de la jornada ordinària és de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
La regulació estatal sobre la jornada és una norma de mínims, sempre millorable, com succeeix en la majoria dels convenis, tenint acordada en els convenis del metall que es negocien des de la UPM, una jornada de 1.750 hores/any (h/a) de treball efectiu.
Segons un darrer informe de CONFEMETAL, en data 14 de maig de 2024, sobre la situació de la negociació col·lectiva provincial de la Indústria del Metall, s'indica una jornada laboral mitjana del total convenis registrats fins a 30 d'abril de 2024, de 1717,48 h/a per als convenis d'empresa. Igualment, existia l'any 2023, una jornada laboral nacional mitjana ponderada en els convenis col·lectius provincials de la Indústria del Metall, de 1.749,91 h/anuals.
En base a les dades numèriques facilitades per Confemetal, de data 30 d'abril de 2024, realitzada la comparació per províncies, en relació amb la jornada anual que tenim pactada en CC Ind. Siderometal·lúrgica de Barcelona, observem que el 33% dels convenis provincials signats abans de 2024, amb efectes econòmics en el present any, tenen una jornada inferior o igual a 1750 h/a, entre d'altres: Navarra (1695), Biscaia (1708 h) i Álava (1727 h). A nivell de Catalunya, ens trobem que, de les 4 províncies, l'únic amb una jornada superior, és Lleida, que actualment està en procés de negociació i tenia pactada una jornada de 1.769 hores anuals per a l'any 2022 i 1.763 per a l'any 2023. Girona va subscriure amb data 20 de novembre de 2023, una jornada de 1742 h/a; Tarragona, segons acord de data 29 de novembre de 2022, tenia establerta una jornada en còmput anual de 1.752 hores per a l'any 2022, a partir de l'1 de gener de 2023, quedava en 1.744 hores/any.
Tornant a la proposta de reducció de jornada de 40 a 37,5 hores setmanals, en conseqüència de l'última reunió sobre retallada de jornada, mantinguda pel Ministeri de Treball i els agents socials, convé assenyalar que, l'actual regulació del "temps de treball efectiu màxim" en còmput de 40 hores a la setmana, es va establir en la Llei 4/1983, de 29 de juny, tenint els seus antecedents a l'article 6. Apartat b) de la Resolució de 29 de gener de 1983 de la Direcció General de Treball (DGT), que va establir que la jornada màxima anual, seria de 1.826 hores i 27 minuts de treball, de mitjana, amb descompte de les vacances, els descansos setmanals i anuals, així com els festius.
Aquesta quantificació de la DGT, tot i que és antiga i està referida a un acord sobre jubilació anticipada i revisió salarial d'una empresa, que se segueix utilitzant per a la qualificació de les hores extraordinàries, segons sentències del Tribunal Suprem (STS) de dates 26 de juny de 2011 i 6 de maig de 2015. També per calcular l'excés de jornada realitzat en un any i determinar el temps efectivament treballat en una situació d'IT, segons STS de dates 1 de febrer de 2020 i 25 d'octubre de 2023.
En base a l'exposat, la jornada ordinària de 40 hores setmanals o la que s'estableixi pot quantificar-se de forma anual, tenint en compte la fórmula següent, tramesa des de Confemetal:
Dies laborables (365 dies a l'any) menys 52 diumenges i/o 52 dissabtes (si la setmana és de 6 o de 5 dies) menys 13 dies festius (se suposa que un cau en vacances) menys 26 dies de vacances (a més de 4 diumenges i 4 dissabtes), del que resultarien 274 dies totals-any de còmput, si no es treballa el dissabte. Si es tracta d'una setmana de 5 dies, els dies laborables serien 222 dies, en no treballar-se a més el diumenge.
Actualment, la jornada de 40 h./sem. distribuïda en 6 dies laborables equival a una jornada anual de 1.826,27 h./anuals (40:6 = 6,66 x 274 = 1.826,27). La jornada de 40 h./sem. distribuïda en 5 dies laborals equival a una jornada laboral de 1.776 h./anuals (40:5 = 8 x 222 = 1.776).
Si la jornada laboral es redueix a 37,5 h./sem. i es treballen 6 dies, la jornada laboral mitjana equival a 1.712,5 h./anuals. Si es treballen 5 dies, la jornada seria de 1.665 h./anuals.
Aquestes dades poden ser extrapolables també al CC Indústria Metal·logràfiques de Catalunya i al CC Comerç del Metall de la província de Barcelona, tots ells amb una jornada anual pactada de 1750 h/a.
Segons l'exposat, com es pot observar, els negociadors dels convenis col·lectius provincials, al llarg dels anys, han anat reduint la durada de la jornada de treball, passant de les 40 h/sem., equivalents a 1.826,27 h/a, a una jornada anual mitjana ponderada el 2023 de 1.749,91 h/a, a CC Indústria Siderometal·lúrgica, que suposa la realització de 38,34 h/sem. en una jornada de 6 dies i de 39,41 hores si es tracta de 5 dies. Això a nivell sectorial, sent la jornada anual pactada en convenis registrats fins a 30 d'abril de 2024, de 1.717,48 h/a per als convenis d'empresa.
Malgrat tot, i tenint en compte que el Govern continua ofegant en la deriva intervencionista que des de fa molt temps es ve denunciant en l'àmbit de les relacions laborals, modificant substancialment i de forma unilateral, amb l'única finalitat de complir amb pactes polítics, l'espai de negociació exclusiu i autònom del qual s'han dotat tradicionalment patronal i sindicats.
A més, com s'indica en comunicat de CEOE i CEPYME, "ho ha tornat a fer saltant-se l'obligada consulta en el diàleg social, tal com mandata l'article 7 de la Constitució, de la mateixa manera que ha fet amb nombroses normes en els últims mesos, de nou soscavant l'autonomia de les parts i sense tenir com a objectiu l'interès general i la prosperitat econòmica del país".
Salutacions cordials,
Juan Pedro Huertas González
Director del Departament Jurídic i de Relacions Laborals
Barcelona, 31 de maig de 2024