La desconnexió digital no és un dret fonamental de la Constitució. Per tant, no mereix l'especial protecció que a aquests drets atorga la Carta Magna. En una nova columna jurídica de la mà de l'advocat i director del Departament Jurídic i de Relacions Laborals, Juan Pedro Huertas, ens apropa una sentència que és d'interès: Què pot passar si no hi ha protocols de desconnexió digital a l’empresa?

Columna jurídica

Tornats ja de vacances, en relació als últims canvis en RDL 5/2023 i la possible vulneració de drets fonamentals per dret a la desconnexió digital que es pugui sol·licitar de contrari, des del departament Jurídic i de Relacions Laborals, us comuniquem una sentència del TSJ de Catalunya de data 5 de Maig de 2023, per la que segons els fets provats, es considera que el dret a la desconnexió digital no és un dret fonamental que generi indemnització si es vulnera.

Com ja sabeu, les persones treballadores tenen dret a la desconnexió digital per tal de garantir el dret a la vacances, i com també es disposa en l’article 62 del Conveni d’Indústria Siderometal·lúrgica de la província BCN, entre d’altres), al respecte del seu descans, permisos, etc. En aquest article, igualment es disposa que l’empresa elaborarà una política interna adreçada a les persones treballadores, on definirà les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió.  

Què pot passar si no hi ha protocols de desconnexió digital a l’empresa?

I, si hi ha vulneració, s’entén automàticament existència vulneració drets fonamentals?

Segons disposa la dita sentència a la seva Fonamentació Jurídica cinquena:

“siendo cierto que el derecho a la limitación del tiempo de trabajo y a periodos de descanso diarios y semanales, así como a un periodo de vacaciones anuales retribuidas "...constituye un derecho fundamental para el Derecho de la Unión en virtud del artículo 31.2 de la Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea ( sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 6 de noviembre de 2018, Bauer y Willmeroth, C-569/16 y C-570/16)...eso no significa que se trate de un derecho fundamental de los recogidos en la Constitución española, puesto que en ésta la limitación del tiempo de trabajo y el derecho al descanso aparecen en el artículo 40.2 dentro de los principios rectores de la política social y económica" (STSJ Madrid 4/11/2020)”

Dit això, en relació al cas concret i declarada IT en la persona treballadora, sense existència de protocols, haurem d’estar al cas concret de fets que puguin provar-se de contrari, el tipus de contingència (si és comuna o professional), si hi ha hagut reclamacions prèvies de la persona treballadora, en especial si hi ha hagut invasió o violació del dret a la intimitat, existència d’una acció empresarial que pugui considerar-se com “assetjament”, dirigida a perjudicar a la persona treballadora, etc.

En aquest cas, la persona treballadora, reclamava una indemnització de 120.000 euros, per haver estat sotmès a “llargues jornades i a una desmesurada càrrega de treball”.

La sala del TSJ de Catalunya remarca que una cosa es que la persona treballadora acusi a l’empresa de ser la raó dels seus problemes de salut, i que aquests puguin guardar relació amb el Treball, i altre que hagi realitzat conductes tendents a perjudicar la seva integritat física o moral o el seu dret a la intimitat.

Així, en tot cas, podria haver un dret a extinció voluntària del contracte de treball per la persona treballadora. Aquest dret, no generaria en l’ordre social una indemnització addicional de danys i perjudicis, que no consten provats, sentenciant el TSJ Catalunya en el supòsit analitzat que, no s’ha vulnerat drets fonamentals.

En  qualsevol cas, recordar s’han d’establir a les empreses protocols de desconnexió digital per evitar problemes i complir amb la normativa, d’acord amb el que s’indica als convenis del metall subscrit per UPM amb els sindicats, en relació a un dret a la desconnexió digital, que en l’àmbit laboral queda definit a l’article 88 de la L.O 3/2018, recordant en tot cas i per possible salvaguarda d’aquelles empreses que puguin trobar-se en aquest moment en una situació semblant a l’enjudiciada, que el dret al descans i a la limitació del temps de treball apareix a la Constitució dintre dels principis rectors de la política social i econòmica, per lo que no correspon la seva invocació vinculada directa i necessàriament a una lesió de drets fonamentals a la vista i a la integritat física i a la intimitat.

Com sempre, restem a la vostra disposició per qualsevol dubte i/o aclaració al respecte.

Salutacions cordials,

Juan Pedro Huertas González

Director Jurídic i Relacions Laborals UPM