933 18 08 28

FES-TE SOCI

Una sentència sobre el contracte a temps parcial que pot marcar un precedent

L'Advocat i Cap del Departament de Relacions Laborals de la UPM, Juan Pedro Huertas, ens apropa una sentència que pot crear jurisprudència sobre el contracte a temps parcial. Aquesta dictamina la inexistència de requisits en càcul del percentatge de càrrega de treball parcial en relació amb la càrrega a temps complet. Ho analitzem i us oferim el text íntegre en català i castellà per si és del vostre interès compartir-lo.




CONTRACTE A TEMPS PARCIAL

INEXISTÈNCIA DE REQUISITS EN CÀLCUL PERCENTATGE CÀRREGA TREBALL PARCIAL EN RELACIÓ AMB CÀRREGA A TEMPS COMPLET

En sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europeu (TJUE), de data 5 de maig de 2022, es resol el procediment prejudicial plantejat en matèria de contractes a temps parcial, en relació al que disposen les diferents Directives Europees i la interpretació que correspon de l'Acord Marc de sobre el treball a temps parcial, [1]  quant a possible imposició de càlcul a l' empresari que contracta un treballador a temps parcial.

En el cas d'actuacions, referit en aquest cas a un membre del personal acadèmic que imparteix les seves funcions docents a temps parcial (que entenc podria aplicar-se a altres casos), consta que durant l'any 2028, la càrrega docent a temps parcial de la persona treballadora era de 165 hores lectives repartides entre dues facultats, que va correspondre,  respectivament, al 50 % i al 10 % d'una càrrega docent a temps complet, mentre que la contractació proposada per a l'any 2009 es referia a 135 hores lectives, la qual cosa corresponia al 15 % de la càrrega docent a temps complet en la primera facultat i al 5 % en la segona. D'això se'n desprèn que, per a l'any 2008, 165 hores lectives constituïen una càrrega docent equivalent al 60 % de la càrrega docent a temps complet, mentre que, per a l'any 2009, 135 hores lectives només constituïen el 20 % d'una càrrega docent a temps complet, sense que l'elevada disminució d'aquest percentatge respecte de la reducció,  més relativa, del nombre d' hores lectives estigui basada en criteris objectius.

En aquest cas, reformulada la qüestió prejudicial pel TJUE, es recorda en primer lloc que la clàusula 3, apartat 1, de l'Acord Marc sobre el treball a temps parcial defineix el «treballador a temps parcial» com: «un treballador assalariat la jornada normal de treball del qual, calculada sobre una base setmanal o com a mitjana d'un període d'ocupació de fins a un màxim d'un any,  tingui una durada inferior a la d' un treballador a temps complet comparable».

Tanmateix, ni aquesta disposició ni cap altra de l' Acord Marc sobre el treball a temps parcial preveuen requisits, tampoc regulen la manera, relativa al càlcul del percentatge que representa la càrrega de treball d' un treballador a temps parcial en relació amb la càrrega de treball d' un treballador a temps complet que es trobi en una situació comparable.

Per tot això, es resol que no s' imposa a l' empresari que contracta un treballador a temps parcial cap requisit quant al mode de càlcul del percentatge que representa aquesta càrrega a temps parcial en relació amb una càrrega a temps complet comparable.

 

[1] Acord Marc sobre el treball a temps parcial, celebrat el 6 de juny de 1997 i que figura a l'annex de la Directiva 97/81, en la seva versió modificada per la Directiva 98/23.




CONTRATO A TIEMPO PARCIAL.

INEXISTENCIA DE REQUISITOS EN CALCULO PORCENTAJE CARGA TRABAJO PARCIAL EN RELACIÓN CON CARGA A TIEMPO COMPLETO

En sentencia de Tribunal de Justicia de la Unión Europeo (TJUE), de fecha 5 de mayo de 2022, se resuelve el procedimiento prejudicial planteado en materia de contratos a tiempo parcial, en relación a lo dispuesto en las diferentes Directivas Europeas y la interpretación que corresponde del Acuerdo Marco[1] de sobre el trabajo a tiempo parcial,  en cuanto a posible imposición de cálculo al empresario que contrata a un trabajador a tiempo parcial.

En el caso de autos, referido en este caso a un miembro del personal académico que imparte sus funciones docentes a tiempo parcial (que entiendo podría aplicarse a otros casos), consta que durante el año 2028, la carga docente a tiempo parcial de la persona trabajadora era de 165 horas lectivas repartidas entre dos facultades, que correspondió, respectivamente, al 50 % y al 10 % de una carga docente a tiempo completo, mientras que la contratación propuesta para el año 2009 se refería a 135 horas lectivas, lo que correspondía al 15 % de la carga docente a tiempo completo en la primera facultad y al 5 % en la segunda. De ello se desprende que, para el año 2008, 165 horas lectivas constituían una carga docente equivalente al 60 % de la carga docente a tiempo completo, mientras que, para el año 2009, 135 horas lectivas solo constituían el 20 % de una carga docente a tiempo completo, sin que la elevada disminución de ese porcentaje respecto de la reducción, más relativa, del número de horas lectivas esté basada en criterios objetivos.

En este caso, reformulada la cuestión prejudicial por el TJUE, se recuerda en primer lugar que la cláusula 3, apartado 1, del Acuerdo Marco sobre el trabajo a tiempo parcial define al «trabajador a tiempo parcial» como: «un trabajador asalariado cuya jornada normal de trabajo, calculada sobre una base semanal o como media de un período de empleo de hasta un máximo de un año, tenga una duración inferior a la de un trabajador a tiempo completo comparable».

Sin embargo, ni esta disposición ni ninguna otra del Acuerdo Marco sobre el trabajo a tiempo parcial prevén requisitos, tampoco regulan el modo, relativo al cálculo del porcentaje que representa la carga de trabajo de un trabajador a tiempo parcial en relación con la carga de trabajo de un trabajador a tiempo completo que se encuentre en una situación comparable.

Por todo ello, se resuelve que no se impone al empresario que contrata a un trabajador a tiempo parcial ningún requisito en cuanto al modo de cálculo del porcentaje que representa esa carga a tiempo parcial en relación con una carga a tiempo completo comparable.

[1] Acuerdo Marco sobre el trabajo a tiempo parcial, celebrado el 6 de junio de 1997 y que figura en el anexo de la Directiva 97/81, en su versión modificada por la Directiva 98/23.

 

MÉS INFORMACIÓ, CURIA EUROPA

Oportunitats de negoci a Colòmbia i el Brasil

Arriba una nova webinar de la mà de Plametall per fer créixer els nostres negocis i empreses més enllà de casa. En aquest cas, viatgem cap a Colòmbia i el Brasil.

Per què aquests dos països?


Colòmbia està en ple creixement. Les Institucions Internacionals preveuen un balanç econòmic molt positiu pel país, del qual Espanya és un dels 10 proveïdors més importants. Tots els informes coincideixen que, després de la pandèmia, Colòmbia presentarà una expansió econòmica elevada, segons l'FMI i l'OCDE, respectivament. I es convertirà en una de les economies amb més creixement a l'Amèrica Llatina, dada avalada pels últims informes del Banc Mundial.

D'aquesta manera,  presentarà oportunitats de negoci importants per a l'empresari del nostre país. D'altra banda, el Ministeri d'Hisenda de Colòmbia preveu que per a l'any 2022, el PIB de Colòmbia creixerà un 4,3%; el 2023, un 3,8%; el 2024 un 3,5%; i es mantindrà sobre el 3,3% fins a l'any 2030.

I el Brasil? Tot i els efectes de la pandèmia, el Banc Central del Brasil ha millorat les seves previsions respecte al PIB i ha elevat la previsió de creixement per al 2022 al 4,6%. Amb tot, malgrat la crisi econòmica i sanitària que afecta el Brasil i la resta del món, segueixen detectant-se fonts d'oportunitat, recollides al PASE del Brasil, entre les quals destaquen:
-Màquines eina i béns d'equip: els programes d'inversió en infraestructures ofereixen oportunitats, especialment en maquinària d'alt contingut tecnològic, a la demanda dels quals no poden donar resposta els productors nacionals; - Sector de l'automoció: el Brasil és un dels principals països consumidors i fabricants d'automòbils, cosa que genera oportunitats importants.

- Sector agrícola: hi ha oportunitats en maquinària agrícola, sistemes de reg i fertilitzants, sempre que no es trobin disponibles al Brasil.

 width=

Coneix els ponents


Xavier Roca. Director de l’Oficina d’Acció a Colòmbia
Josep Maria Buades. Director de l’oficina d’Acció al Brasil

Coordenades


Data: DIMECRES, 8 de juny de 2022
Hora: de 15:30h a 16:30h

Webinar gratuïta prèvia inscripció. El dia anterior s’enviarà el link a zoom per assistir al acte.

INSCRIU-TE!

Darrera actualització sobre la negociació de convenis

L'Advocat i responsable del Departament de Relacions Laborals de la nostra patronal UPM, Juan Pedro Huertas, ens analitza en quin punt estan les negociacions dels convenis del sector.

En relació amb la negociació dels convenis que s'estan negociant des de la Unió Patronal Metal·lúrgica, els informem que respecte al Conveni d'Indústria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, i davant el conflicte col·lectiu interposat per la part sindical davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), seguim a data d'avui pendents de la resolució judicial que hi pugui haver sobre el mateix,  en espera de poder continuar amb les negociacions del nou conveni, que estan suspeses per la part sindical des del passat 22 de febrer de 2022.

Respecte a l'adequació de modalitats de contractació, que estan previstes que es facin en el Conveni Estatal del Metall, adequant-nos al que disposa el Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, des de Confemetal (de la que UPM en forma part) s'està informat a la part sindical sobre la necessitat de realitzar l'adaptació el més ràpid possible, en benefici de les persones treballadores i de les empreses,  sense que entenguem hagi de quedar condicionada la negociació col·lectiva a desbloquejar-ne d'altres, de caràcter provincial, com són a més de la nostra, les d'Àlaba, Navarra, la Corunya o Cantàbria.

Sobre la negociació del Conveni d'Indústria Metal·logràfiques de Catalunya, estem igualment en espera de poder continuar en breu amb les negociacions del nou conveni, tenint en compte els compromisos adquirits per a les empreses i l'interès de regular les relacions laborals del sector.

Finalment, en relació al Conveni del Comerç del Metall de la província de Barcelona, entenem aquestes que van per bon camí, tant amb relació a l'acord que convé a ambdues parts per regular les relacions laborals del sector del conveni per a l’any 2022 i següents, com en relació als assumptes que s'estan negociant de conformitat amb el que disposa la Clàusula Transitòria segona del conveni anterior.

Els mantindrem informats de qualsevol novetat que hi pugui haver al respecte des del Departament Laboral.

Juan Pedro Huertas

Director Jurídic i de Relacions Laborals UPM




El Abogado y responsable del Departamento de Relaciones Laborales de nuestra patronal UPM, Juan Pedro Huertas, nos analiza en qué punto están las negociaciones de los convenios del sector.

En relación con la negociación de los convenios que se están negociando desde la Unión Patronal Metalúrgica, les informamos que respecto al Convenio de Industria Siderometalúrgica de la provincia de Barcelona, ​​y ante el conflicto colectivo interpuesto por la parte sindical ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), seguimos a fecha de hoy pendientes de la resolución judicial que pueda haber sobre el mismo, a la espera de poder continuar con las negociaciones del nuevo convenio, que están suspendidas por la parte sindical desde el pasado 22 de febrero de 2022.

Respecto a la adecuación de modalidades de contratación, que están previstas que se hagan en el Convenio Estatal del Metal, adecuándonos a lo dispuesto en el Real decreto ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral , desde Confemetal (de la que UPM forma parte) se está informado a la parte sindical sobre la necesidad de realizar la adaptación lo más rápido posible, en beneficio de las personas trabajadoras y de las empresas, sin que entendamos deba quedar condicionada la negociación colectiva a desbloquear otras, de carácter provincial, como son además de la nuestra, las de Álava, Navarra, A Coruña o Cantabria.

Sobre la negociación del Convenio de Industria Metalográficas de Cataluña, estamos igualmente a la espera de poder continuar en breve con las negociaciones del nuevo convenio, teniendo en cuenta los compromisos adquiridos para las empresas y el interés de regular las relaciones laborales del sector.

Por último, en relación al Convenio del Comercio del Metal de la provincia de Barcelona, ​​entendemos éstas que van por buen camino, tanto en relación con el acuerdo que conviene a ambas partes para regular las relaciones laborales del sector del convenio para el año 2022 y siguientes, como en relación con los asuntos que se están negociando de conformidad con lo dispuesto en la Cláusula Transitoria segunda del convenio anterior.

Los mantendremos informados de cualquier novedad que pueda haber al respecto desde el Departamento Laboral.

Juan Pedro Huertas

Departamento Jurídico y de Relaciones Laborales de la UPM

Els nostres associats lamenten l'augment de lleis autonòmiques imposades a Catalunya

Tanquem l'enquesta del mes de maig amb els següents resultats.

Consideres positiu que Catalunya sigui la comunitat líder en lleis autonòmiques el 2021, en total 40, al revés de la Comunitat de Madrid, la que menys amb 7?
  • No, la situació actual de crisi ha d'apostar per polítiques més liberals. (43%)

 

  • Sí, la legislació de qualsevol aspecte sempre és més positiu que negatiu. (29%)

 

  • Sí, tot i que la xifra és massa alta. (14%)

 

  • No, el model de Madrid segur que tindrà més èxits. (14%)



Conclusions


Constatem que els nostres associats no estan d'acord amb aquest elevat volum de legislació a Catalunya amb un 43% per davant d'un 29% que diu sí. En els matisos, per exemple considerar que la xifra de lleis és massa alta o veure Madrid com un model d'èxit, ha quedat en respostes més secundàries amb un 14% en ambdós casos.

Situem el per què d'aquesta pregunta. Segons l’estudi del Rule of Law, Espanya se situa en una posició intermitja pel que fa a aquesta matèria. Concretament ocupa el lloc 21 dels 139 analitzats i si ens fixem dins la Unió Europea, és el 10è dels estats membre. Aixi doncs, a nivell estatal s’han desenvolupat 851 normatives, lleugerament superior a les del 2020, xifrades en 793. Però encara és més interessant si la comparativa la fem dins l’Estat entre Comunitats Autònomes. Així doncs, Catalunya és on més se n’han desenvolupat entre parlaments autonòmics. Un total de 50 i ben diferenciada de la segona comunitat, Andalusia i les Illes Canàries; ambdues en 40. Les que menys lleis autonòmiques han publicat són: la Comunitat de Madrid i la Rioja, cadascuna amb 7.

A grans trets, podem entendre la resposta del nostre associat lligada però a les advertències que dona la Comissió Europea que posa de relleu que cal preservar l'Estat de dret però, a la vegada, detecta que el compliment de les lleis i com es tanquen aquestes, sovint, no es fan de forma correcta. D'aquí es deriva una percepció més negativa per l'increment de legislar contínuament.

Així doncs, les advertències que subratlla la Comissió Europea van en aquesta direcció. L'afebliment de l'Estat de Dret afectarà el funcionament de la societat, els drets fonamentals, la societat civil i l'economia. Per tant, la pregunta que cal plantejar-se és què podria implicar aquesta mena de retrocés per a la UE i el model econòmic i social europeu.

Per funcionar correctament, el mercat únic s'ha de basar en un marc jurídic transparent i estable que també inclogui l'aplicació de les normes comunes, ja que els tribunals nacionals han de confiar que els tribunals dels altres estats membres defensen amb el mateix grau de compromís els valors en què es fonamenta la UE. La separació de poders, i en particular un poder judicial independent que tingui facultat per supervisar el comportament del govern, són decisius pel que fa a la inversió i el creixement econòmic. Per acabar, molts països disposen de lleis perfectament compatibles amb l'Estat de Dret, però que s'apliquen de manera imperfecta. Així, doncs, és important prestar especial atenció a l'aplicació correcta.

Informe elaborat pel Departament de Comunicació de la UPM



Vota una nova enquesta!


Ja tenim oberta la del mes de juny.

VOTA!

Desa
Preferències de l'usuari de les cookies
Fem servir cookies per garantir-vos la millor experiència al nostre lloc web. Si rebutgeu l'ús de cookies, és possible que aquest lloc web no funcioni com s'esperava.
Acceptar-ho tot
Rebutja-ho tot
Llegir més
Essential
Aquestes cookies són necessàries perquè el lloc web funcioni correctament. No les podeu desactivar.
Google Recaptcha
Acceptar