Recta final d’aquest 2022 amb l’entrada en el tercer trimestre. Les preocupacions són moltes que deriven de la guerra d’Ucraïna, uns costos energètics insuportables, falta de primeres matèries, la negociació col·lectiva complicada, entre d’altres. Un exemple de tot el que acabo de citar és la darrera enquesta d’aquesta patronal on els nostres empresaris i empresàries afirmen que l’augment del cost de l’energia ja els ha comportat prendre decisions en la seva producció. Des de la UPM seguim i no ens cansarem de treballar i traslladar a qui calgui la nostra preocupació i la incertesa empresarial que vivim. Òbviament, amb els qui primer entaulem converses permanents és amb els nostres polítics actuals, de Catalunya i Espanya.

En paral·lel, com tots sabeu, ja s’han convocat eleccions a la CEOE seguint els seus estatuts marcats. De moment, només s’ha registrat una única candidatura, la del seu actual president Antonio Garamendi. Des del sector metal·lúrgic, ens caldrà estar molt atents al que toqui fer en cada moment. I no neguem que, actualment, el senyor Garamendi no ens satisfà massa, però caldrà analitzar bé el seu programa i el que puguin tenir altres candidats si es dona el cas. També observarem quines són les posicions al respecte de les patronals Foment del Treball i Confemetal.

Per acabar, informar-vos que s’ha constituït la Comissió de defensa de l’ampliació de l’Aeroport del Prat de la qual, com a UPM en formem part. Cal trobar el camí per reprendre aquest projecte i també mirant els millors beneficis i objectius de les nostres empreses. Ara, seguim pendents de veure com es planifica el 2023 i el conjunt d’interessos polítics i les relacions que es donen entre els governs de Catalunya i Espanya. Prou problemes tenim com per afegir-ne de nous. Això no és bo per a les empreses, però tampoc per la societat en general.

Jaume Roura Calls

President de la UPM

Ens apropem al tancament del 2022 i el mes de octubre ha estat molt mogut, tal com vosaltres mateixos ens heu expressat a través de l’enquesta d’octubre on us plantejàvem si havíeu revisat la previsió del tancament de l’exercici.

Primer parlaré dels convenis que, finalment, hem arribat a uns preacords amb el sindicats, després de moltes i llargues reunions durant tot l’any. Sabem que tancar un acord com el d’ara és complicat perquè cada part busca el seu compromís davant els seus representats. Nosaltres, com a Patronal del metall, sabedors de la importància dels convenis que negociem, som conscients que el Conveni de la Industria Siderometal·lúrgica  és dels més importants a Catalunya i un referent a tota Espanya. I aquest fet, provoca que les pressions siguin encara més grans, però davant la situació i les vagues convocades, els moments ja són prou complicats com per complicar-ho més. Per tot plegat, s’han tancat uns preacords que no són pas els millors des de la Patronal, però sí els menys dolents.

Insisteixo: estem vivint una situació que no podem entrar en conflictes i paralitzar empreses per grans o petites que siguin, perquè al final s’ha de tancar un acord. I si es poden evitar vagues i conflictes, s’ha d’intentar i això és el que hem fet. Els qui no ho trobin bé, els demano comprensió ja que s’ha de seguir funcionant i les empreses som bàsiques, però també els treballadors. I en una situació de crisi i descontrols de costos com els que vivim, necessitem que la roda del consum no s’aturi. A més, cal recordar que el consum som tots: empresaris i treballadors, i és per això que hem tancat uns preacords que podien ser millors, però és són els que hem pogut tancar. Per tot plegat, ara ens cal que els propers tres anys treballem per equilibrar la situació a millor. Voldria, malgrat tot, felicitar a tota la Comissió de la Patronal que ha treballat incansablement per tancar els acords dels tres convenis: Industria Siderometal·lúrgica,  Industria metal·logràfica i comerç metall.

D’altra banda, la situació econòmica se’ns complica amb la pujada del cost del diner, però sembla que l’IPC comença a baixar. Caldrà veure si ben aviat se situa en uns paràmetres propers a la normalitat. Els costos energètics estan complicant el problema i cal insistir a la Unió Europea per boca dels nostres governants de Catalunya i Espanya, que ens ajudin a sobreviure. Doncs el teixit empresarial i comercial som bàsics per al país i la societat. I això és el que fem, i no ens cansarem d’insistir.

Per acabar, la necessitat del personal format cada dia és mes notori a les empreses. Des de la UPM treballem per donar cobertura a totes aquestes necessitats. Us recordo que teniu informació permanent sobre totes les propostes i ofertes que us apropem, aprofiteu-la. Nosaltres insistim via governants i totes les administracions vinculades perquè motivin més a la joventut a formar-se.

Jaume Roura i Calls

President de la UPM