L'entrevista del mes d'abril de la nostra revista, 'Activa't UPM', la dediquem a conèixer Albert Calvo, Director tècnic i soci d’ITEMSA PRODUCTIVIDAD, S.L., soci col·laborador de la nostra UPM que està especialitzat en la realització de projectes de millora de la productivitat i de l’organització del treball. Calvo és membre de la Comissió tècnica d’organització del treball del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) i instructor oficial homologat per la One-MTM network. Graduat en enginyeria tècnica industrial per a la UPC i màster en Prevenció de Riscos Laborals, ha liderat un projecte per dissenyar un nou sistema pel càlcul dels coeficients de recuperació de fatigues basat en l’anàlisi de riscos ergonòmics, clau en el sector metal·lúrgic.
Itemsa,mitjançant un projecte d’investigació encapçalat per tu, ha desenvolupat un nou sistema innovador per a calcular el temps de recuperació de la fatiga que li ha de correspondre a cada feina a partir dels resultats d’un estudi de riscos ergonòmics. La clau de l'èxit és precisament en base a què es fa aquest càlcul?
Efectivament, és aquí on rau el fet diferencial del sistema dissenyat envers els procediments utilitzats fins a data d’avui. La dinàmica de treball emprada històricament ha consistit en que, per una banda, els tècnics de prevenció de riscos laborals han realitzat els estudis ergonòmics que cada tasca requeria, per tal de validar que les condicions de treball establertes són correctes en matèria de seguretat, higiene i ergonomia. En paral·lel, els tècnics de processos, quan elaboren estudis de mètodes i temps, han d’analitzar aspectes equivalents als que ja s’han estudiat des del punt de vista ergonòmic, per tal de contemplar els suplements o coeficients de descans que han de formar part dels estudis de temps a l’hora d’establir els temps estàndards corresponents, permetent que qui hagi de desenvolupar qualsevol feina disposi del temps necessari per a atendre les seves necessitats personals i recuperar-se de la fatiga que la feina que està realitzant li està provocant.
I com ho calculeu?
Doncs bé, el sistema dissenyat es basa en utilitzar els resultats dels estudis ergonòmics realitzats per part dels tècnics de prevenció de riscos laborals per a calcular quins són els coeficients de descans corresponents per a cada feina, sense haver de fer l’anàlisi complementari de càlcul dels coeficients de descans, necessari si no s’aplica la nostra nova metodologia.
Fins ara, tots els sistemes coneguts eren o bé unes taules que et permeten calcular-ho a partir de les condicions de treball (postures, esforços, condicions ambientals, etc.) o bé a partir d’estudis ergonòmics. Itemsa ha estat capaç d’ajuntar les 2 coses; és a dir, calcular els coeficients a partir de l’estudi de riscos ergonòmics.
Com ho podem explicar això al gran públic perquè ho entengui?
Tal com comentava abans, es feien dos estudis per a dos objectius diferents, que no estaven directament relacionats, malgrat que a la pràctica vam entendre que no té sentit que ambdós sistemes no estiguessin vinculats d'alguna manera o inclús integrats.
El sistema dissenyat, el nom del qual és ACBOER (Allowance Calculation Based On Ergonomics Requirements) permet que només calgui fer els estudis ergonòmics, que, per altra banda, han de ser realitzats per obligació legal, evitant haver de fer el segon estudi de càlcul de coeficients de descans que, com bé comentes, habitualment es fan mitjançant a utilització d’unes taules que avaluen els següents aspectes:
- La tensió física provocada per la naturalesa del treball a realitzar: forces exercides, postures, etc.
- La tensió mental: concentració mental i/o ansietat, monotonia, tensió visual, etc.
- La tensió física o mental provocada per la naturalesa de les condicions de treball: temperatura i humitat, ventilació, brutícia, etc.
Els càlculs del temps de recuperació de fatiga per què són importants calcular-los?
Perquè, tal com estableix la Oficina internacional del treball (OIT), entitat pertanyent a l’ONU, en establir els temps estàndards, no només s’ha de definir el temps que s’ha d’emprar en realitzar qualsevol operació, sinó que, com que les tasques les realitzen persones o la combinació de persones i instal·lacions, s’ha de permetre a qui realitzi les feines poder atendre les seves necessitats personals i recuperar-se de la fatiga que la feina que realitza li provoca, per tal de garantir la seva salut. Com es pot veure, és el mateix objectiu que tenen els estudis de prevenció de riscos laborals, raó per la que vam entendre que no tenia sentit disposar de dos estudis equivalents que es fessin per separat.
Quan vaig cursar el màster de prevenció de riscos laborals, especialment en l’especialització d’ergonomia, i tenint en compte la meva funció com a Director tècnic d’Itemsa, és quan vaig començar a sentir la necessitat de dissenyar un sistema que unifiqués ambdós estudis, els quals estem realitzant des de fa més de 35 anys.
En una entrevista anterior amb el teu soci, David Calvo, vam conèixer l'especialització dels vostres productes depenent del client final. Aquest sistema també va per aquest camí?
Com us va comentar en David, els nostres projectes són fets a mida en funció de les característiques de cada client, de la seva situació organitzativa conjuntural, del tipus de sector i producte elaborat, etc. Malgrat això i que en cada cas s’ha de plantejar l’estudi de la manera que convingui, el sistema dissenyat és aplicable de la mateixa manera, siguin quines siguin les característiques de cada client i situació. Partint de les avaluacions ergonòmiques realitzades, de manera directa s’assignen els coeficients de descans corresponents.
Què podrem conèixer en la propera webinar del mes d'abril?
Bàsicament, els conceptes teoricopràctics i les claus per a plantejar, desenvolupar i implantar un projecte de millora de la productivitat. També presentarem alguns casos pràctics.
