Tal com recullen diversos diaris, la sala 4a del Tribunal Suprem, en sentència de data 10 de gener de 2023, sent ponent l'Excma. Sra. Concepción Rosario Ureste, va casar i anul·lar la sentència del TSJ de Madrid de data 13 d'abril de 2021, declarant extingit el contracte de treball i condemnant l'empresa a l'abonament al demandant d'una indemnització de 48.232,73 €, a la qual ens referirem més endavant. Tot això per falta de pagament o retards continuats en l'abonament del salari pactat.
En la qüestió litigiosa examinada, queda acreditat que durant un any, des d'abril de 2019 a març del 2020, el demandant va percebre la retribució amb retard, sent la mitjana de 10'5 dies, amb abonament del salari del mes d'abril de 2019 en dos pagaments, el 20 de maig i 31 de maig, exposant-se que l'ocupador no ha complert el deure essencial establert en els articles 4.2 f) i 29.1 Estatut Treballadors (ET) "La liquidació i el pagament del salari es faran puntualment i documentalment en la data i lloc convinguts o conforme als usos i costums", en relació amb el que disposa l' art. 50.1.b ET "la falta de pagament o retards continuats en l'abonament del salari pactat".
Significar que, si bé l'incompliment no ha d'obeir a una conducta deliberada i culpable de l'empresa, si han de poder qualificats de greus (en referència a l'incompliment), segons STS 10 de setembre de 2020, sent preceptiu recordar que, aquest criteri objectiu de valoració del retard continuat en el pagament de la retribució no és d'apreciar quan el retard no supera els tres mesos, segons sentència de la sala 4a del Tribunal Suprem, de data 9 de desembre de 2016.
Així, en relació a la gravetat de l'incompliment, haurem de tenir en consideració criteris d'ordre temporal (retards continuats i persistents en el temps, de més de 3 mesos segons sentència exposada) i quantitatius (muntant de l'adeu), per la qual cosa "concorre tal gravetat quan l'impagament dels salaris no és un mer retard esporàdic, sinó un comportament persistent, de manera que la gravetat de l' incompliment es manifesta mitjançant una conducta continuada del deure d' abonar els salaris deguts", segons sentències de la sala 4a del Tribunal Suprem, de dates 20 maig de 2012, 16 juliol de 2012 i 3 de desembre de 2013.
Finalment destacar que, la indemnització establerta és en atenció a la data d'inici de la relació laboral, sent aplicable la Disposició Transitòria 11a de l'Estatut dels Treballadors i els articles 50.2 i 56.1 de l'Estatut Treballadors (acomiadament improcedent). Aquesta compensació econòmica taxada és l' única possible per cobrir els perjudicis derivats de l' extinció, llevat que la resolució del contracte de treball tingui causa en un incompliment de l' empresari amb transcendència constitucional, és a dir, en actes atemptatoris dels drets fonamentals del treballador doncs de ser així, s' han d' integrar els efectes ordinaris de l' extinció amb els derivats de la tutela dels drets fonamentals, tutela que només es compleix quan es reparen totes les conseqüències danyoses de l' atemptat, inclosa la indemnització procedent en atenció als danys i perjudicis causats, que s' ha de determinar en la mateixa modalitat processal prevista per a l' extinció del contracte de treball, art. 183-184 LRJS, sense que en cap cas aquesta indemnització sigui automàtica, essent del tot obligat que el demandant alegui adequadament en la seva demanda les bases i elements clau de la indemnització que reclama, que justifiquin suficientment que aquesta correspon ser aplicada al supòsit concret de què es tracti, i donant les pertinents raons que avalin i donin suport a l' esmentada decisió; i en segon lloc que quedin acreditats, si més no, indicis o punts de suport suficients en els quals es pugui assentar una condemna de tal classe, segons sentència del Tribunal Suprem de data 24 d' abril de 2007.
Juan Pedro Huertas
Director Jurídic i Relacions Laborals de la UPM