Amb la tornada de les merescudes vacances d'estiu, reincorporats als nostres llocs de treball, convé recordar les novetats laborals, doctrinals i jurisprudencials que s'han produït durant el mes d'agost, aprofitant el present per informar també d'altres novetats que estan per venir, en principi durant el que queda d'any o principis del 2025.
A.- D'entre les novetats laborals al mes d'agost, convé destacar:
A.1.) A nivell normatiu:
- Llei de Paritat
-En data 22 d'agost de 2024, ha entrat en vigor la Llei Orgànica 2/2024, per la qual s'obliga les grans empreses i l'Administració General de l'Estat a comptar amb un mínim del 40 % de dones en els seus òrgans de direcció, permetent-se que la presència femenina superi el 60 % de representació, podent arribar fins al 100 %.
La norma contempla que s'haurà d'aplicar a les companyies de l'Ibex, abans del 30 de juny de 2025, mentre que la resta de les empreses cotitzades hauran de fer-ho el 2026. Els sindicats i les associacions empresarials tindran de marge fins al 2028.
Els Consells d'Administració i alta direcció de les entitats d'interès públic hauran d'assolir el percentatge del 33% del sexe menys representat en aquests òrgans a data 30 de juny de 2026, i del 40% del sexe menys representat el 30 de juny de 2029.
-En el cas que les societats de capital no compleixin amb les exigències de representació equilibrada de dones i homes, o que no publiquin la informació sobre aquesta representació en el si de la seva societat, li comportaria una infracció tipificada com a "greu".
- S'elimina com a causa constitutiva de nul·litat de l'acomiadament la sol·licitud d'adaptació de jornada (art. 34.8 ET), així com en els supòsits de permís per malaltia, hospitalització, intervenció quirúrgica i mort (art. 37.3 ET), en virtut de la reforma introduïda en la Disposició Final 9. Així, amb la nova regulació dels articles 53 i 55 ET, decau la nul·litat objectiva automàtica en aquests casos, cosa que significa que els jutges socials hauran de mirar cas per cas, si ha existit vulneració drets i/o de la garantia de la indemnitat. Per part del Ministeri, s’ha anunciat que aquesta eliminació es una errada, que es corregirà en breu. Per part del Ministeri, s’ha anunciat que aquesta eliminació es una errada, que es corregirà en breu. Es preveu conflictivitat i sentències dispars fins que es corregeixi.
- Indemnitzacions per acomiadament improcedent
El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), en resposta al sindicat UGT, ha indicat que aquestes indemnitzacions no són dissuasòries ni reparadores i per tant, no garanteixen l'article 24 de la Carta Social Europea, considerant que la indemnització per acomiadament improcedents ha de ser proporcionals a la pèrdua d'ocupació.
El CEDS no és un òrgan jurisdiccional, per la qual cosa, el seu informe no és vinculant, i els seus pronunciaments, encara que obrin la porta a múltiples debats, no són decisius per a la jurisdicció espanyola. Podria donar lloc a una recomanació del Comitè de Ministres del Consell d'Europa a l'Estat Espanyol, cosa que fins al moment present no ha succeït. Convé recordar que el Tribunal Constitucional ja es va manifestar l'any 2014 en el sentit de la fixació de la indemnització amb elements fixos de càlcul (nombre de dies per any treballat) era lícita i no arbitrària.
En qualsevol cas, caldrà estar atent a les possibles novetats, en ambdós casos.
A.2) A nivell de Tribunals, informar que:
- L'Alt Tribunal, en la seva STS núm. 987/2024, desestima el recurs de cassació interposat pel treballador i confirma la sentència del TSJ de Madrid, en un cas de mobilitat geogràfica i caducitat de l'acció.
Segons s'indica, la persona treballadora no té dret a optar per l'extinció indemnitzada del seu contracte de treball per mobilitat geogràfica (art. 40.1 ET), que comporta una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats, si exercita aquesta acció després de 20 dies des de la comunicació de la decisió empresarial. A més, quan el conveni col·lectiu aplicable regula la possibilitat de trasllats entre obres, no es considera un trasllat constitutiu de mobilitat geogràfica.
- Igualment, el Tribunal Suprem, en la seva sentència núm. 979/2024, ha declarat el dret d'una auxiliar administrativa a percebre les diferències salarials per desenvolupar funcions de categoria superior (oficial administrativa), tot i existir una ordre empresarial en contra de la realització d'aquestes funcions.
Segons es recull en la referida sentència, la persona treballadora va continuar amb la realització de funcions de superior categoria, estimant-se en la fonamentació jurídica, que l'ordre es buida de contingut quan no va acompanyada de mecanismes que alterin la continuïtat en l'exercici de les seves funcions de superior categoria, ja que no només no se supervisa l' acatament material de l'ordre, sinó que –això és decisiu- no es proveeix de personal de superior categoria perquè realitzi aquestes comeses.
- A efectes informatius, el magistrat del Jutjat Penal núm. 3 d'A Coruña, ha condemnat a pagar una multa de 10.530 euros a cadascun dels quatre membres del comitè d'empresa de l'antiga planta d'Alu Ibérica, que es van dirigir a les instal·lacions de l'empresa després de conèixer l'acomiadament d'una treballadora, agredint els responsables de recursos humans.
El jutge, els ha imposat el pagament conjunt d'una indemnització de 590 euros, els ha considerat autors d'un delicte de coaccions, d'un altre de danys, de dos delictes lleus de lesions i d'un lleu de maltractament d'obra.
B.- Entre les novetats que estan per venir, destacar les següents:
- Reducció de la jornada màxima legal, que es pretén des del Govern actual.
El Ministeri de Treball, reprendrà dilluns que ve, 9 de setembre, la negociació sobre la reducció de la jornada, amb l'objectiu de tancar un acord en el qual estigui la patronal CEOE i tenir aprovat el canvi normatiu necessari abans de final d'any.
Cas d'ultimar-se l'acord a la taula de Diàleg Social, o en tràmit parlamentari, aquest canvi suposarà un repte per a l'organització del treball i la productivitat de les empreses, en funció de la jornada laboral màxima prevista en els diferents convenis col·lectius del metall i altres.
- Extinció dels contractes de treball
Després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 18 de gener de 2024, es preveu un canvi normatiu, que condicionarà i dificultar una causa d'extinció del contracte que resultava incontrovertida fins a la data. Així, es pretén eliminar la possibilitat d' extingir el contracte de treball per incapacitat permanent total sense fer prèviament ajustaments per al manteniment de l'ocupació.
Amb aquesta modificació, que afectarà l' art. 49 de l' Estatut dels Treballadors i en espera del redactat definitiu de la norma, es permet que la decisió d'extingir el contracte de treball estigui condicionada a la voluntat de la persona treballadora, que podrà optar per una adaptació raonable del lloc de treball o la reassignació de funcions, d'estar interessat a continuar amb la relació laboral.
- Està pendent de transposició la Directiva 2019/1152 per promoure condicions laborals més transparents i previsibles.
Recordar que, el Consell de Ministres, el passat 6 de febrer de 2024 va aprovar l'avantprojecte de llei per a la transposició de la referida Directiva, que suposarà canvis significatius que afectaran des de l'estructura del contracte fins a la regulació de la jornada laboral i la limitació del pacte d'exclusivitat.
- Una altra novetat important, serà l'aprovació de la Llei de Mobilitat Sostenible.
Aquesta llei, que es pretén com a dret social, introduirà futures obligacions en matèria de mobilitat.
Previsiblement, les empreses amb 500 o més empleats per centre, hauran d'elaborar plans de mobilitat sostenible al treball que facilitin l'ús del transport públic, els vehicles elèctrics o l'ús de la bici, sent aquesta una mesura alineada amb el Col·lectiu Verd. Aquesta mesura tindrà un impacte en la gestió de la mobilitat corporativa i forma part de les reformes que el Govern s' ha compromès amb Europa en el marc del Pla de Recuperació.
Esperant que tota aquesta informació sigui de la seva utilitat, quedem com sempre a la seva disposició.
Juan-Pedro Huertas González, Director del Departament Jurídic i de Relacions Laborals