Tanquem l'enquesta del mes de maig amb els següents resultats.
Consideres positiu que Catalunya sigui la comunitat líder en lleis autonòmiques el 2021, en total 40, al revés de la Comunitat de Madrid, la que menys amb 7?
- No, la situació actual de crisi ha d'apostar per polítiques més liberals. (43%)
- Sí, la legislació de qualsevol aspecte sempre és més positiu que negatiu. (29%)
- Sí, tot i que la xifra és massa alta. (14%)
- No, el model de Madrid segur que tindrà més èxits. (14%)
Conclusions
Constatem que els nostres associats no estan d'acord amb aquest elevat volum de legislació a Catalunya amb un 43% per davant d'un 29% que diu sí. En els matisos, per exemple considerar que la xifra de lleis és massa alta o veure Madrid com un model d'èxit, ha quedat en respostes més secundàries amb un 14% en ambdós casos.
Situem el per què d'aquesta pregunta. Segons l’estudi del Rule of Law, Espanya se situa en una posició intermitja pel que fa a aquesta matèria. Concretament ocupa el lloc 21 dels 139 analitzats i si ens fixem dins la Unió Europea, és el 10è dels estats membre. Aixi doncs, a nivell estatal s’han desenvolupat 851 normatives, lleugerament superior a les del 2020, xifrades en 793. Però encara és més interessant si la comparativa la fem dins l’Estat entre Comunitats Autònomes. Així doncs, Catalunya és on més se n’han desenvolupat entre parlaments autonòmics. Un total de 50 i ben diferenciada de la segona comunitat, Andalusia i les Illes Canàries; ambdues en 40. Les que menys lleis autonòmiques han publicat són: la Comunitat de Madrid i la Rioja, cadascuna amb 7.
A grans trets, podem entendre la resposta del nostre associat lligada però a les advertències que dona la Comissió Europea que posa de relleu que cal preservar l'Estat de dret però, a la vegada, detecta que el compliment de les lleis i com es tanquen aquestes, sovint, no es fan de forma correcta. D'aquí es deriva una percepció més negativa per l'increment de legislar contínuament.
Així doncs, les advertències que subratlla la Comissió Europea van en aquesta direcció. L'afebliment de l'Estat de Dret afectarà el funcionament de la societat, els drets fonamentals, la societat civil i l'economia. Per tant, la pregunta que cal plantejar-se és què podria implicar aquesta mena de retrocés per a la UE i el model econòmic i social europeu.
Per funcionar correctament, el mercat únic s'ha de basar en un marc jurídic transparent i estable que també inclogui l'aplicació de les normes comunes, ja que els tribunals nacionals han de confiar que els tribunals dels altres estats membres defensen amb el mateix grau de compromís els valors en què es fonamenta la UE. La separació de poders, i en particular un poder judicial independent que tingui facultat per supervisar el comportament del govern, són decisius pel que fa a la inversió i el creixement econòmic. Per acabar, molts països disposen de lleis perfectament compatibles amb l'Estat de Dret, però que s'apliquen de manera imperfecta. Així, doncs, és important prestar especial atenció a l'aplicació correcta.
Informe elaborat pel Departament de Comunicació de la UPM
Vota una nova enquesta!
Ja tenim oberta la del mes de juny.