El metall català manifesta un considerable optimisme respecte a l'evolució de l'activitat en el 2022. A l’enquesta mensual del darrer mes de gener, preguntàvem als nostres associats: “Quines perspectives de negoci preveu per al 2022?”. I oferíem quatre possibles respostes on la guanyadora ha estat una millora amb més del 57% dels vots obtinguts. Aquest és el detall:
- Pitjor (24%)
- Igual (19%)
- Millor (52%)
- Molt millor (5%)
En el context que estem vivint resulta molt complicat fer estimacions de com evolucionarà el metall aquest 2022. Però els nostres associats, valorant el mercat i la perspectiva, veuen un optimisme moderat. Així doncs, del 57%, cal tenir en compte que només un 5% ha contestat amb un “molt millor”. D’altra banda, sobta la claredat en la resposta quan es comparen els resultats estimats amb els del darrer 2021. D’aquesta manera, entre el “pitjor” o “igual”, guanya el primer amb un 24% que veuen les coses pitjor. I, en darrer terme, es queda en la indiferència entre un any i l’altre, un 19% dels enquestats que han votat l’opció “igual”.
Des de la UPM, volem aportar algunes dades d’interès que creiem poden ser rellevants per prendre un criteri o altre. A grans trets, els citem: als efectes negatius de l'escalada dels costos energètics i l'augment dels costos de transport i, en general, dels preus industrials que estan registrant increments rècord, s'ha de sumar la pressió afegida de l'elevada pujada dels preus al consum. A més a més, continuen els problemes de subministraments i, en particular, la falta de semiconductors, la qual cosa està afectant de forma especialment destacable als sectors de l'electrònica i l'automoció. I el marc anterior es pot complicar molt amb les amenaces de conflicte armat a Ucraïna i els seus efectes impredictibles.
Si entrem en algunes xifres concretes, hem de tenir en compte que el creixement global serà robust el bienni 2022-2023, però menor que el previst fa tres mesos. A l’Eurozona es preveu un creixement del 3’7% però cal tenir en compte que aquest percentatge baixa si ens posem com a punt de partida l’any previ a la pandèmia, el 2019, i fins el 2023: un 2’7%. El que menys creix comparat amb els Estats Units (3’1%); la Xina (5’2%); i a nivell mundial (3’8%).
Centrant-nos en la tendència de l’Estat espanyol, hi ha indicis que marquen el positivisme expressat pels associats. L'activitat econòmica va guanyar tracció a la segona meitat de 2021 i va compensar un primer semestre decebedor. L'avenç de les exportacions, del consum privat (sobretot, de serveis) i de la inversió en equip i en construcció no residencial va compensar la caiguda de la demanda de material de transport, afectada pels colls d'ampolla, i de la inversió a l’habitatge.
Acabem amb una conclusió que aporta un recent estudi emès per l’Economista Juan Ramón García, del BBVA Research: “El creixement de l'economia espanyola anirà de menys a més el 2022”. Durant la primera meitat de l'any, l'activitat es veurà condicionada per:
- Un alentiment del creixement de la UEM, causat per les restriccions sanitàries, que repercutirà sobre les exportacions.
- Un encariment del combustible i l’electricitat, que podria restar 1,5 punts al creixement el 2022.
- Colls d'ampolla a la indústria manufacturera.
Posteriorment, altres condicionants giraran la pauta inicial:
- L'impacte del repunt dels contagis sobre l’activitat serà limitat. A futur, el control de la pandèmia consolidarà la recuperació del turisme.
- Les exportacions de béns creixeran a taxes de dos dígits malgrat l'alentiment del creixement de la UEM.
- L'estalvi acumulat per les llars (70.000 milions d'euros des del començament de la crisi sanitària) estimularà el consum i la inversió en habitatge.
- L'execució dels fons del NGEU s’accelerarà des de menys de 5.000 milions d’euros (M€) el 2021 fins al voltant de 15.000M€ el 2022 i 20.000M€ el 2023.
UPM, amb la col·laboració del Centre d'Estudis CEAM